C/ Frederic Rahola. Districte Horta Guinardó. Barcelona.
Promotor: Ajuntament de Barcelona
Autors:
Francesc Bacardit i Segués
Montserrat Garcia i Carceller
Carles Gelis i Centeno
Ferran Pont i Montaner
Jaume Armengol i Clotet
Encàrrec: Maig 2013
Aprovació projectes: Juny 2014
Inici obres: Desembre 2015
Final obres: Febrer 2016
Superfície: 1.650 m2
Pressupost: 2.088.456€
La masia de Can Fargas és un edifici situat en una parcel·la irregular de forma aproximadament pentagonal amb tres frontis orientats a tres vials: el Passeig de Maragall (núm. 383-389), el carrer Peris Mencheta (núm. 1-3) i l’avinguda Frederic Rahola (núm. 2-8). L’edifici està envoltat per una àrea enjardinada distribuïda en dues cotes. A la cota inferior hi ha un jardí romàntic, amb elements arquitectònics i escultòrics que el decoren. A la cota superior hi ha un conjunt d’arbres fruiters i algun element arquitectònic. La parcel·la té una superfície aproximada de 4.877m2, dels quals aproximadament 684m2 estan ocupats per la planta baixa de l’edificació existent. L’edifici que actualment conforma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat produint al llarg del temps, adaptant-se als diferents usos que ha acollit i que s’han mantingut ns al segle XX. Els volums construïts s’organitzen al voltant d’un cos central de planta rectangular, que sobresurt en altura de la resta i que, amb tota probabilitat, es tractava en origen d’una torre medieval de caràcter defensiu del segle XI. Actualment, l’edifici no té ús.
Plantegem mantenir l’accés al conjunt des de l’Avinguda de Frederic Rahola, i preservar la configuració del pati actual. Destinar el cos situat a la part nord del pati, a acollir el vestíbul d’entrada al centre i l’administració tot ubicant la sala d’estudi en el cos annex emplaçat a l’extrem nord- est de la planta. A la part meridional de la planta baixa hi trobem una seqüència de tres espais que es desenvolupen en paral·lel i adossats al mur meridional de la torre medieval. Aquests espais disposen d’un segon accés que es realitza des del porxo ubicat a la zona més meridional del pati. L’ espai té una forma allargassada i està dividit en tres àmbits separats per uns grans arcs diafragmàtics de mig punt; els dos àmbits més occidentals estan coberts per unes voltes de quatre punts (o de mocador) de maó de pla. La posició en planta, l’atractiu de l’espai que li atorguen les voltes i el fet de disposar d’un accés directe des de l’exterior el converteix també en l’espai idoni per acollir concerts de petit format.
Al costat de ponent, hi ha una de les dues galeries que anquegen la Masia. Aquesta galeria està construïda sobre un cos travat per vuit contraforts d’alçades diferents. Una part d’aquesta galeria la més septentrional va ser objecte de transformació per ubicar-hi una estança que presenta quatre arcades paredades on s’han practicat sengles obertures modernes amb tancament de persianes enrotllables.a necessitat de donar cabuda al conjunt del programa obliga a ocupar una de les galeries existents. L’opció d’ocupar la galeria de ponent és la mes raonable per dos motius. Primer, contràriament al què passa en la galeria sud, la galeria de ponent no és necessària per ventilar i il·luminar una altre estança. El segon motiu està relacionat amb l’entorn de la Masia. La relació entre l’exterior i a galeria sud és molt franca i directe, fet que no succeeix amb la galeria de ponent ja que en aquest cas la diferència d’alçada entre el jardí i la galeria és de 10 metres.
En aquesta planta proposem reubicar l’escala que salva els aproximadament 2,20 m de desnivell que hi ha entre el darrer forjat de la Masia i l’últim forjat de la torre. Proposem situar l’escala en l’àmbit on ho havia estat en el seu origen (segle XII). Emprant una escala d’estructura metàl·lica lleugera desenganxada dels murs de la torre, tot eliminant l’escala de fusta actual.