Sant Boi de Llobregat. Promotor: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Promotor: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Autors:
Francesc Bacardit i Segués
Enric Serra i Riera
Serra Vives Cartagena
Estat: Projecte executat 2003
Superfície Àmbit: 162.738 m2
1r Premi Concurs
El lloc exigeix un projecte de gran escala; la nova Ronda de Sant Ramon, l’Avinguda Onze de Setembre, el sistema de Parcs-Equipaments, i el nou teixit residencial compacte, contenen una nova idea de la ciutat.
El centre de gravetat de Sant Boi s’ha anat desplaçant el darrer segle cap a ponent. Aquest projecte planteja una nova centralitat que articularà Els Vinyets, amb Camps Blancs - Torre la Vila.
La xarxa ortogonal és una premissa constant de disseny, i la nova intersecció amb les traces provinents del context adjacent, la continuïtat imprescindible amb la resta de la ciutat.
En els enclaus principals de la xarxa viària s’han superposat tres places obertes al teixit regular.
L’objectiu d’aquestes places és articular parts diferents de Sant Boi.
El sistema d’espais lliures d’ús públic s’ha concentrat en una àmplia banda vertebrada que, des de la Plaça de l’Agricultura fins el carrer Josep Marieges, es planteja segons una configuració irregular i adjacent a la Ronda de Sant Ramon.
Aquest sistema verd es superposa a la geometria regular de l’edificació, i a partir de l’Avinguda Onze de Setembre es bifurca en un ampli passeig central, que per sobre de l’aparcament soterrani arriba fins al Carrer Major (Tres d’Abril).
Pensar simultàniament el carrer, els espais públics, i els edificis és la condició necessària per sobrepassar les aproximacions projectuals que redueixen la ciutat a una col·lecció d’objectes.
La virtut de la illa és la seva doble capacitat de subdividir-se en parts, relativament autònomes, i de formar amb les illes contigües unitats d’ordre superior. La xarxa de base determina 17 illes, 9 de regulars i 8 d’irregulars.
En la nova centralitat el carrer serà el suport de la urbanitat. Els carrers s’han concebut com espais públics en el millor sentit del terme. Espais amables en els que vehicles i vianants s’acomoden sense dificultats a l’arquitectura de la ciutat.
El carrer és un model que provoca espontàniament un sentiment de lligam social, relacionat a l’ordre elemental de la seva forma. El carrer reinterpretat així és molt més que un mitjà d’accés, és el lloc de l’expressió social.
Complex, funcional i formalment. El projecte harmonitza, mitjançant interseccions d’escales diverses, l’habitatge amb els usos comercials. Entremescla l’escala del teixit residencial amb l’escala de les arquitectures destinades a les activitats terciàries, a l’oci col·lectiu i als equipaments de nova creació.