C/ Rectoria, Terrassa.
Promotor: Bacdos, S.L.
Autors:
Francesc Bacardit i Segués
Montserrat Garcia i Carceller
Final d’Obra: Gener 2008
L’edifici es troba situat en l’extrem de la península on s’assenta l’antic poble de Sant Pere, en la confluència entre el Torrent de les Bruixes i el Torrent Moner que formen el Parc de Vallparadís. L’edifici a nord està adjacent al conjunt monumental d’Egara que formen les esglésies romàniques de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Pere.
El carrer de la Rectoria està format per dos conjunts d’edificacions entre mitgeres. Un tanca a sud la Plaça de Mossèn Homs i l’altre on es troba l’edifici, ressegueix part de la murada de tancament de les esglésies en una cota deprimida respecte el pla d’assentament dels edificis religiosos.
La posició de l’edifici respecte Vallparadís i el conjunt de les esglésies, la seva situació al final de carrer de la Rectoria acaben la filera d’edificis entre mitgeres, conjuntament amb la forma trapezoïdal del solar i amb els condicionants paramètrics del Pla Especial que regeix la zona han donat com a resultat un edifici volumètricament complex format per diversos cossos.
La perpendicularitat de la façana de llevant amb el carrer desalinea aquesta respecte a la resta de mitgeres dels edificis creant un conflicte en l’entrega de teulades que el Pla Especial vol igualar i enrasar, tot mantenint la coberta amb teula àrab. Per tal de resoldre les entregues i obrir la façana de llevant al Parc de Vallparadís, l’edifici manté el sòcol perimetral de la planta baixa, formant en planta pis dos cossos que giren lleugerament i s’alinien a carrer i mitgeres deixant entre ells espais buits que il·luminen i ventilen el centre de l’edifici.
Els dos cossos superiors en planta primera, construïts amb un sistema lleuger de perfils metàl·lics estan folrats amb planxa de zinc i coberts amb la preceptiva teula àrab en dos plans inclinats de geometria ortogonal damunt el carenat de zinc. Els tancament dels cossos superiors i els que donen al pati posterior són de fusteria d’alumini.
La superposició de cossos edificats tractats amb diversos materials, desmunten l’edifici rebaixant-lo d’escala el que minimitza el seu impacte visual fins a integrar-lo al passatge del parc i del conjunt de les esglésies de Sant Pere.
L’edifici s’estructura funcional i espaialment a partir d’una banda lineal al llarg de la mitgera de ponent que conté el sistema de circulacions i serveis. Adossats a aquestes bandes i servits per ella hi ha quatre espais diàfans, dos en planta baixa i dos en planta pis que poden funcionar separadament o en conjunts segons l’ús a que es destinin. Les possibilitats d’agregació d’aquests espais donen cinc opcions d’ús.