ESCOLA ANGELETA FERRER, MATARÓ


El mes de juliol de 2017 van finalitzar les obres de transformació de l’antiga fàbrica Can Fàbregas, ubicada al centre de Mataró, per convertir-la en l’escola pública Angeleta Ferrer.


Els orígens de la fàbrica. La fàbrica es construí a mitjans del segle XIX a Mataró per ampliar les instal·lacions industrials de la família Arenas. El desenvolupament de la màquina de vapor i la construcció de la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848) provocaren un creixement de l’activitat industrial que es desenvolupà als afores del nucli urbà. La fàbrica, destinada a la producció de fil i teixits, es projectà des de l’inici com un vapor. La conflictivitat social i la major competitivitat de les fàbriques de riu propiciaren, a finals del segle XIX, el trasllat de l’activitat a Campdevànol i el tancament de la fàbrica.


A principis del segle XX la fàbrica fou arrendada i més tard adquirida per la societat d’Antoni Fàbregas, que tenia com activitat la confecció de capses de cartró per a les peces de la indústria tèxtil (gènere de punt, camises…) i també per altres rams com la confiteria, farmàcia o joieria. Al llarg del segle XX es portaren a terme diverses ampliacions fins a bastir un important complex industrial amb més de 10.000 m2 construïts.

La transformació urbanística del sector. L’any 2006, l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA adquirí el complex en el marc de la transformació urbanística d’aquesta part de la ciutat. L’any 2007 l’activitat de la fàbrica es traslladà a un nou edifici, a Santa Maria de Palautordera. La modificació del planejament promoguda per l’Ajuntament de Mataró (2012) destinà bona part del sòl ocupat per l’antiga fàbrica a equipament escolar i la resta a habitatges i comerç. Per facilitar l’accés a l’escola i completar el sistema d’espais lliures del barri, es va preveure una petita plaça oberta al carrer Churruca, confrontada al porxo que enllaça amb l’Avinguda Jaume Recoder.



L’any 2014 es realitzà l’enderroc de les diferents edificacions, amb l’excepció d’aquelles que estaven catalogades pel Pla especial del patrimoni (1999): la nau més antiga i la xemeneia.


La nau té planta baixa, planta pis i golfes, és de planta rectangular de 18,70m per 84,85m. Segons l’estudi històric realitzat per l’empresa Atics, està formada per dues parts que es construïren en èpoques diferents. La part més antiga és la de mida més gran i correspon a les vint crugies més properes al carrer Churruca. Aquesta part es conforma a partir de la repetició d’un tipus o crugia d’una amplada de 3,13m i amb una obertura a façana a cada planta. Abans de la intervenció, la planta baixa era diàfana sense cap tancament entremig, i a la planta pis hi havia un tancament de totxana sobreposat que dividia l’espai en tres àmbits diferents. L’estructura està formada per jàsseres de fusta disposades perpendicularment a la façana longitudinal, recolzades sobre tres pilars de fosa. La geometria del pilar és troncocònica. La separació entre jàsseres, de 3,13 metres, es cobreix amb una volta de maó de pla, que en el sostre de la planta baixa està executada amb tres filades de maó i en la planta pis amb tres filades de rajola. Uns envanets conillers disposats transversalment resolen l’espai entre el terra i la part superior de la volta. La transició entre pilars de fosa i jàssera està resolta amb un capitell de fusta de la mateixa amplada de la jàssera i amb els extrems arrodonits, una solució que l’aproxima al llenguatge dels ordres clàssics.


La solució de la coberta és de cavalls que es recolzen sobre els pilars de la planta inferior. Uns tornapuntes triangulen els extrems del cavall i transmeten l’esforç al pilar de la planta inferior. Un travesser disposat a una alçada de 2,40 metres triangula la part superior del cavall. En bona part de la coberta hi ha un lluernari orientat a sud-est que es conforma a partir de la prolongació d’una de les bigues del cavall. Entre les encavallades hi ha les corretges i llates de fusta que sostenen una capa de rajola i la teula àrab.

La fonamentació presenta un sistema complex reticular fet amb murs de maçoneria de pedra natural. Els murs de càrrega de la nau, així com els pilars, es recolzen sobre aquesta retícula contínua de murs, l’ample dels quals és d’uns 60 cm amb un fondària superior als dos metres de profunditat.


L’altra part de la nau està formada per sis crugies de la mateixa mida que les anteriors però amb una configuració diferent. Aquesta part ha estat objecte de modificacions, molt probablement quan la fàbrica va deixar de ser una filatura per esdevenir una fàbrica de caixes de cartró, i també amb posterioritat per adaptar-se a les necessitats productives. A diferència de l’altra, aquesta part estava compartimentada amb murs de càrrega. Funcionalment acollia els serveis, l’escala, el muntacàrregues, les oficines i diferents instal·lacions de la paperera, com el dipòsit d’aigua. L’àmbit disposa d’un soterrani vinculat a les necessitats funcionals de la màquina de vapor i la xemeneia.



El projecte de reutilització. La dimensió de la nau va permetre la implantació de la totalitat del programa de l’escola al seu interior, amb l’excepció del gimnàs. En aquest cas es va optar per situar-lo a la part sud del solar, en contacte amb la pista poliesportiva, adossat a les mitgeres de les edificacions de l’interior de l’illa i allunyat de la nau per no restar-li visibilitat. El volum del gimnàs és l’únic de nova planta.

Les característiques de la part més compartimentada a l’interior de la nau dificultaven la distribució del programa funcional. No obstant, aquesta part seguia el mateix ritme d’estructura que la resta, un fet que es feia evident a la planta sotacoberta. Per aquesta raó, una decisió important del projecte va ser eliminar els murs de càrrega interiors i estructurar la part de les sis crugies seguint la lògica de la resta de la nau. Aquesta intervenció ha atorgat a l’edifici una unitat que mai no havia tingut, i n’ha facilitat la funcionalitat. Els pilars nous s’han executat amb acer i les voltes i jàsseres amb formigó armat.




L’accés a la nau es fa mitjançant l’obertura, fins al terra, de dues finestres de la façana sud-est. El vestíbul té l’ample de dues crugies de la fàbrica i la profunditat de tota la nau. El vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola. Les aules d’infantil es distribueixen agrupades de dues en dues, en filera i orientades a sud-est. El passadís que permet l’accés a les aules recull en un dels seus costats la filera de pilars del mig de la nau. A l’altra banda del passadís, i amb orientació nord-oest, hi han les estances que serveixen la part infantil (aula de psicomotricitat, tutories i serveis), la biblioteca, la sala de professors, el despatx extern i les tutories de primària. A l’exterior, i en contacte amb les aules d’infantil, s’ha construït un porxo d’estructura de fusta perquè protegeixi del sol i aixoplugui de la pluja les activitats exteriors. Una franja de plantes arbustives que segueix l’alineació de la base de la xemeneia limita les aules exteriors infantils a la vegada que les separa del pati de primària.


En contacte amb el vestíbul hi ha les dependències del conserge, l’accés a l’escala i l’ascensor. Des del vestíbul i en direcció a ponent s’inicia un passadís confrontat amb el de primària que permet l’accés a les estances de l’administració, el menjador i la cuina. La cuina té un accés des del carrer per facilitar l’entrada de les mercaderies.

La planta pis s’organitza a l’entorn d’un passadís de tres metres d’ample que travessa longitudinalment la nau amb aules a cada costat, i conserva la visió, en el sentit longitudinal, de la nau original. El passadís queda desplaçat del centre perquè els pilars se situïn a una banda del pas. Les aules orientades a sud-est, amb major incidència del sol, tenen més fondària i ocupen dues crugies i mitja; les aules orientades a nord-oest són més estretes i ocupen tres crugies. Per comunicar aquesta planta amb la resta de l’escola hi ha una escala interior protegida, l’ascensor, i una escala exterior ubicada a la façana lateral de la nau, que comunica directament amb el pati.


La planta de les golfes ha recuperat la seva diafanitat i s’ha habilitat com un espai visitable, sense ús. Des del punt de vista tèrmic, la funció de les golfes és de coberta ventilada que amorteix els canvis de temperatura a l’hivern, i especialment a l’estiu. En aquest sentit, s’han mantingut les obertures existents a la façana nord-est i el lluernari perquè es pugui garantir la ventilació.


En el curs del projecte s’ha tingut una cura especial per reduir el consum energètic de l’edifici, incloent-hi un nou aïllament exterior, fet que ha contribuït a l’obtenció de la certificació energètica A.


Pel que fa a les façanes, cal destacar que s’ha recuperat la seva fesomia original, que havia quedat molt malmesa quan a la dècada dels seixanta del segle passat s’hi s’adossà una nova construcció que comportà la desaparició de finestres i de bona part del ràfec de coronament. Les obres de reutilització també han inclòs la recuperació d’una petita part del paviment de fusta original de la nau. Aquest paviment de peces petites s’ha col·locat a l’avantsala d’entrada de l’escola. Així mateix, al vestíbul d’entrada de primària s’ha mantingut un pany de paret en el seu estat original per rememorar el passat fabril de l’edifici.


Un altre element singular que s’ha incorporat al vestíbul d’entrada ha estat el paviment de mosaic hidràulic provinent de l’edifici de l’antiga escola Angeleta Ferrer, emplaçat a la Plaça de Cuba. Les patologies estructurals de l’edifici obligaren al seu ràpid desallotjament el novembre de l’any 2012. Aquest precipitat desallotjament fou el punt d’inici d’un llarg procés que ha culminat amb la creació de la nova escola Angeleta Ferrer.

secretaria@bammp.com

C/del Vall 59, Terrassa

Tots els drets reservats.

  • Black Instagram Icon
  • Black Facebook Icon
  • Negro Lugares Google Icono